Encara que a mi m’agradi obsequiar-vos per aquetes dates amb alguna foto d’aquelles que fan patxoca, us haureu de conformar amb aquesta imatge gif, que m’he deixat la càmera i no he pogut fotografiar l’arbre de Nadal de la plaça vallenca més maca. Així que us quedeu sense veure-ho, no és com Central Park ni res per l’estil, però fa goig enguany, tot s’ha de dir. Només desitjar-vos el millor per a aquestes festes, com quan repartia postaletes per classe de primària, amb la mateixa il·lusió, que mai no es perd. Bon Nadal a tots els qui entreu per aquí i sigueu molt feliços!

A la vora d’aquest escrit, vet aquí el fòrum romà del segle XXI a Tarragona en hora punta, i creieu-me, els decibels que es concentren en aquesta sala arriben, a vegades, a ser insuportables. Resulta que aquest escampall és, en teoria, la biblioteca dels alumnes de comunicació de la URV, i calia immortalitzar, doncs, aquesta imatge per a la posteritat. Seguint l’ordre del dia -d’això no en disposem d’imatges, demano disculpes-, és preocupant i, de fet, em preocupa bastant el nou pàrquing de la facultat de ciències jurídiques. Ahir, quan em disposava a tornar a casa cap allà a quarts de set de la tarda, algú havia aparcat a un dit -no exagero!- per davant del meu cotxe i a dos dits -tampoc no exagero!- per darrera. Cap maniobra possible per a sortir de la trampa mortal. Recapitulem i imaginem-nos mentalment la situació. El fet és que vaig estar-me una hora i dos quarts, refugiada dins el Clio, aguantant amb estoïcitat la ventada monumental del moment i, alhora, amb la il·lusió de veure-li la cara …

Cap objecció? Els papanuels trepants ja poden tornar-se’n cap a la xina i el bangladesh… Foto al capdamunt de l’Avinguda de Catalunya, Tarragona