Mes: Març de 2008

25.011 ànimes?

Últimament, hi ha un indret de la meva ciutat que m’està sorprenent molt. És la Capella de Sant Roc, que fa cosa d’un any i mig presenta unes propostes artístiques inèdites, interactives i carregades d’originalitat en un espai mínim, amb quatre parets blanques i para de comptar. De les que recordo, l’exposició “el més guai de Valls”, per a trobar la persona adequada per a ostentar aquest títol, la de les fotografies de les noies amb els vestits de núvia de les seves mares, o la que tenia a les parets impreses en lletres negres les direccions (carrer, número i població) en què havia passat quelcom crucial en les seves vides. La darrera d’aquestes mostres és una proposta arriscada. S’anomena “25.011 ànimes?” i, personalment, em sembla agosarada i, a la vegada, molt innovadora i interessant. Quan entres a la diminuta i antiga capella hi veus penjades a la paret centenars de cartolines grises, que contrasten amb la blancor de la sala d’exposicions, una per a cada dia de l’any. L’objectiu és que cadascun dels vallencs …

El Flock en català

Des de fa un cert temps utilitzo com a navegador de capçalera el Flock. I per què? Doncs perquè tant l’Internet Explorer com el Firefox se’m pengen, tarden mil anys a carregar les pàgines (estareu pensant que això és culpa del meu trasto d’ordinador, pot ser) i perquè m’encanta la interfície de Flock, és agradable i les estrelletes li donen un toc un xic diferent, més amable i que sembla que hagi de ser tot més fàcil. Té moltíssimes possibilitats -que encara no domino- i, a més, funciona la mar de bé. De bon començament utilitzava una de les versions en castellà, me’l vaig descarregar gràcies a en dukebody (que fa una gran tasca en tot el tema del software lliure). Després vaig migrar a la versió en català (la 1.0.9), ara últimament a la 1.1 en castellà i ahir mateix em van comentar que ja estava disponible la versió 1.1 en català. I em sembla fantàstica aquesta traducció en català, i que gent emprenedora miri per la nostra llengua i l’apliqui al programari lliure, …

Calfred

Tacons i passes amb ritme acompassat. I alegria, amb el lambrusco surant entre els somriures dels presents, el cloqueig de les paraules i les esclafides de riure que ja no desvetllen la Rambla Nova. Ens desviem. Girem cua cap a la boira, creuem els de poble com ho farien els de poble i els de metròpoli baden els ulls davant el semàfor en senyal no sé ben bé què. Cap a la dreta, tots junts, ens endinsem dins la boira tarragonina. De cop i volta, tot té un regust negre, i els tacons i les passes es tenyeixen amb un silenci que esgarrifa. El carrer està baldat. El cordó policial i uns peus que no es volen amagar sota la manta de paper de plata que hi ha a la calçada. Tres o quatre miraven la situació, una policia vora la propietària dels peus. “Què ha passat?” “Nada, otro crimen de esos pasionales”. Nada. Res de res. Seguim el nostre camí, com si res. Perque no ha passat res. * Imatge del flickr de beibibum.

Papereta sèpia de 1500 cm2 per a elegir la representació del senat a la província de Tarragona editada en català-castellà somrient a la càmera

Ja està.Ja han passat les eleccions.Ja no tindrem ni els polítics a la sopa, ni les seves promeses a tocar, ni el seu somriure perpetu.És més, ara ja ni se’n recordaran, de nosaltres. Avui tots han guanyat, tot i que estan a punt de rodolar uns quants caps.I nosaltres? Guanyem alguna cosa? Almenys podrem viure amb la certesa que tot continuarà igual, ni millor ni pitjor.