Nadal rata (II i últim)

Les comparacions són odioses, i més en aquest Nadal Rata del qual tots en som partícips. He volgut restar al marge de la polèmica nadalenca per excel·lència d’enguany, però el monumental arbre de 51 metres d’alçada amb que m’he topat cada dia sortint de l’estació d’Atocha, a la plaça de Carlos V de Madrid, ben s’ho val una esmentada en aquest bloc punyent. I també els sis ecoarbres (in)sostenibles promoguts per iniciativa de la regidora Imma Mayol, no fotem, que és Nadal i en aquesta època de regals poc encertats ja sabem que la seva intenció d’emprar energies renovables és el que compta (sic).

Recapitulem i fem memòria. Segons fonts oficials i l’experiència personal d’aquesta cronista que els ha vist en viu i en directe, caminant entre la rasca de la serra i amb algun floc de neu ocasional, a Madrid tenim 9 arbres de 16,8 metres, més altres decoracions surtides amb més o menys incandescència de dissenyadors de renom com David Delfín, Roberto Torreta, Francis Montesinos o Ángel Schlesser -el preferit de la Infanta Elena, que en quedi constància-, més l’arbre gegantí palplantat prop d’Atocha, que encapçala el recorregut que continua pel passeig de Recoletos, by Agatha Ruiz de la Prada, que tant vesteix un arbre madrileny -que no un madronyu, ep!- com a Esperanza Aguirre, així que tot queda a casa, a la Comunitat de Madrid.

A Barcelona -no, la fotografia arrenglerada al costat no és Barcelona, sinó la façana del Palacio de Cibeles, seu de la candidatura de Madrid 2016-, en canvi enguany s’estrenen aquests sis arbres que, en teoria, alguns funcionen amb energia solar i d’altres amb la força motriu i de palanca que el ciutadà li transfereix al bicing i que, segons la tinent d’alcalde de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona “el consistori els utilitzarà un mínim de 20 anys, i els amortitzarà en uns cinc”. Dues dècades de bicing combinat amb llums, què en són d’il·luminats amb aquest dubtós estalvi energètic i/o econòmic.

Potser sí que els llums del Nadal de l’any de la recessió econòmica fan més goig a Madrid, i no s’hi val dir que els dos gols del Barça valen per tota la contaminació lluminosa de milers de bombetes led. Però, tot i haver demostrat que el nostre és d’alguna manera o altra un Nadal rata en dues entrades d’aquest bloc, espero que el de cadascun de vosaltres, que teniu una estoneta per llegir-me, sigui un Nadal ben espatarrant.
Bones Festes! 🙂

PS. Les fotografies fetes per una servidora a Atocha, Recoletos, paseo del Prado i Castellana. La de Barcelona, del flickr de jp.ubiqua.