Change has come to whitehouse.gov, això és el que s’ha demostrat a les 12.00h, hora local a Washington D.C, a les 18.00h a casa nostra. Tot just arribar al migdia als Estats Units, canviava radicalment el web de la Casa Blanca, de l’administració Bush a l’administració Obama. I tot just sonava la melodia de Williams, l’Obama’s theme, composta per l’ocasió, i els servidors de Youtube anaven treient fum per tenir-ho tot penjat en qüestió de minuts i fer el negoci del segle. Però, tot just Obama anava repassant mentalment amb quina tessitura diria: “Començant des d’avui, hem d’aixecar-nos del terra, esbandir-nos la pols i començar de nou el treball de reconstruir els EEUU“. I per si ho trobeu poca cosa, tot just llavors milers de centenars de persones es congregaven al carrer de la capital federal. Encara més: tot just en aquell moment, centenars de milions de televidents arreu del món es congregaven davant el seu televisor i eren també testimonis d’aquesta gran festa de la democràcia. Tot just fa una hora escassa. No em …

Ni en tota la setmana. El cas és que els autobusos cristians preventius amb publicitat d’una església evangèlica cristiana de Fuenlabrada tal com vingueren, s’esfumaren, i fa més d’una setmana que no circula l’anunci per la ciutat del sud de la Comunitat de Madrid, en substitució d’un altre sobre com arribar a final de mes, més d’eixe món, o sense cap mena de publicitat a la part posterior del transport públic. El 493, l’autobús en qüestió que volta per Fuenlabrada -amb dues vegades la població de Tarragona, per cert-, ja no duu el lema “Dios si existe” (sense accent a la -i, errada o clàusula condicional?) que vol fer front a la campanya atea que els autobusos de Barcelona llueixen, provinents de l’Anglaterra. Malgrat això, tot i que ara a Fuenlabrada només queden vestigis de la campanya en forma d’adhesiu a llocs estratègics (observin fotografia superior), a partir d’aquest 27 de gener, la pugna publicitària anti i pro-atea es podrà tornar a viure, ara sí, als carrers de Madrid, a la capital. Dic jo que …

La còlera de García Márquez no, però sí la crisi és la que està trinxant les redaccions periodístiques i passant-les pel sedàs. En d’altres casos, les redaccions sobreres les elimina del mapa, així, com si res. Posem-nos en context amb aquests titulars: El Grupo Zeta presenta el ERE que afectará a casi el 25% de su plantilla (El País) Cierra ADN.es (La Vanguardia) Los trabajadores de la Voz de Asturias crean un blog ante la amenaza del ERE (meneame.net) Feia uns dies, les esperances eren més grans en assabentar-nos que un diari digital com Xornal de Galicia, del qual només existia l’edició digital gratuïta, saltava a la palestra del quiosc en una edició en paper. Vaja, era un bri d’esperança en aquests temps en què sembla que la mort de les edicions impreses s’acostava. Però aquests titulars i l’efervescència de grups al Facebook com “Por la dignidad de los periodistas“, “No al cierre de ADN.es” o “En contra del ERE del Grupo Zeta” posen en relleu que la cosa no va bé. Gens bé, pel …

Mentre la Curry Valenzuela diu que des de l’any 1977 no cau una nevada així a la Comunitat, que com a “madrilenya” em pertoquen 20 quilos de sal per a desfer la neu que ha caigut davant el meu portal i que els puc anar a buscar als punts de recollida que detalla un web institucional, i que no sortim de casa, no fos cas que col·lapsessim el metro, aprofito per penjar-vos unes de les instantànies d’aquesta jornada emblanquinada, però no gaire freda, per cert. 1) Home de neu universitari, faltaria menys. Creació estudiantil palplantada davant la biblioteca del campus de Fuenlabrada de la Universitat Rey Juan Carlos.2) Campus de Fuenlabrada sense estudiants, però amb neu.3) Parque Europa, també a la ciutat bressol de Fernando Torres.

Quan hom (el televident ras) llegeix el següent titular s’arriba a dues interpretacions diferents: França suprimeix la publicitat de la televisió pública en franja nocturna(via 3cat24.cat) * El cas és que, des de la vetlla de reis, els 5 canals de l’ens públic France Télévision han deixat d’emetre publicitat de les 20.00 a les 06.00, per a acabar suprimint-la totalment segons una reforma del sector audiovisual que es va aprovar a l’Assemblea nacional francesa aquest desembre. interpretació I) Una pel·lícula sense talls de publicitat, això estaria bé. Que n’aprenguin aquí!interpretació II) I doncs? Sense publicitat, com es financiarà la televisió pública francesa? Deixant de banda la utòpica realitat de la interpretació II, mirarem de resoldre el dubte que planteja la segona pregunta: “Serán las operadoras de telefonía e Internet quienes aporten el 0,9% de su facturación a través de un nuevo impuesto. Sumado a ello, el resto de cadenas privadas cederán el 3% de sus ingresos publicitarios. Los operadores, supuestamente, tendrán que repercutir el gravamen en la factura de sus clientes.”(vía 233grados.com) Això no pinta …