Aquest 2010 que se’n va
El 2006, el 2007, el 2008, el 2009 i ara el 2010: me n’adono que ja tinc cert grau de veterania en acomiadar l’any -no al nivell galàctic de la xicota de n’Iker, vaja- en aquest racó. Enguany aquest bloc ha quedat cobert per la neu (Floquet d’Hereu, 18.01.10), per la cendra del volcà que del seu nom no vol(pod)em recordar-nos (Eyjafjallajökull, 19.04.10), esquitxat per la campanya electoral del canvi qui pugui (Precampanya: estat de la qüestió, 17.10.10), i va estar de dol pel pop Paul (El traspàs del pop, 27.10.10), per Grècia (Tragèdia grega, 07.05.10) i pel decès de la televisió analògica (Rèquiem per un televisor, 11.04.10). També hem après quelcom. Sabem de primera mà que al Casal Català de Toronto, al Canadà, escolten Els Pets (Catalunya des de fora, 28.07.10), que un gram d’or val 33,70 euros (La bombolla daurada, 18.08.10), en Jukka ens va explicar que a Finlàndia també se celebra Sant Jordi (Entrevista primaveral, 03.03.10), i l’iPad (Le Monde, 65; NY Times, 161…, 05.02.10) ens ha fet pensar que el paper …