És estiu, fa calor (en teoria), hom deixa la metròpoli i posa rumb allà on el metro no hi arriba. Avui us proposo quatre pinzellades, a mode d’agenda cultural, per a gaudir de les festes majors a comarques, arreu de la nostra geografia catalana. A gaudir-ne! [proposta] Sopar popular a la fresca o sota un toldo, els més afortunats[dia i hora] Dissabte al vespre, tres quarts d’hora més tard del que digui el programa de festes.[lloc] Plaça de l’Església, Plaça Major o Plaça de l’Ajuntament[us ho expliquem] Juliol i agost són els mesos del sopar a la fresca per excel·lència. N’hi per triar i remenar. Les varietats culinàries que hi podeu trobar depenen de la zona geogràfica on es trobeu o del poder adquisitiu de l’associació de veïns en qüestió. Sardinades i aquella oloreta de socarrim que perdura durant tota la nit o els típics tres canelons amb minsa beixamel del càtering més econòmic que s’ha trobat. Tot s’hi val en aquest sopar de germanor, amb l’únic objectiu d’unir els veïns sota guarniments de banderetes de tots els països. …

Els qui no renegaven del plugim que ha esquitxat l’últim divendres de vacances d’anguniosa xafogor, miraven amb delit el calendari de taula al costat dret del cactus amb la certesa que avui és el dia en què toquen el dos de l’oficina, mentre l’Ana Rosa i una generosa part de la societat espanyola passava les hores fent xerrameca sobre la Rosa Benito a la gala final de “Supervivientes”, esperada des de setmanes enrere i amb àmplia cobertura informativa a primera hora a tots els mitjans de comunicació. En fi. Tothom pendent del divendres, les 15 hores d’avui i el tret de sortida oficial de l’operació sortida, de la inminent arribada de l’agost, de la sisena setmana crucial per al fitxatge de Cesc Fàbregas. Però, segons el president Zapatero, avui també ha “arribat el moment d’anunciar un calendari per a les properes eleccions generals”, que convoca pel proper 20 de novembre.  Avui? Ara? En aquest moment? El 9 de juliol el PSOE proclamava Alfredo Pérez Rubalcaba com a candidat d’aquest partit i era qüestió d’hores, dies, setmanes aquest anunci en la campanya contínua en …

Havent passat la cruïlla de la botiga de càpsules de cafè d’origen suís a tocar de l’Opéra de París, un centenar –pel cap baix- de parisencs, altres forasters, i nouvinguts que xampurregen el francès. Comparteixen tots plegats una no gens menyspreable cua davant un guarda de seguretat i unes escales amb un pampalluguejant “from Tokyo to Paris” en vermell, que es va repetint de manera indefinida graó rere graó.  Prop de les galeries Lafayette, estendard del savoir faire de la capital de França, s’alça des de finals de 2009 la botiga insígnia al país d’un dels gegants tèxtils japonesos, Uniqlo, l’homòleg nipó de l’imperi d’Amancio Ortega, una potent cadena que encara no ha arribat a l’Estat Espanyol. S’intueix també que, per molt que gosem guaitar l’espectacle tan sols de cua d’ull, el panorama canvia a ritme vertiginós, així com el moviment de les lletres de les escales a París. Però no només la cosa canvia a les terres franceses, ni molt menys. El canvi -i l’intercanvi- físic i social es fa palès a tot Europa. Sense …

Ja em disculpareu, però avui m’apropio el títol del llibre de Pau Garcia-Milà (Plataforma Editorial, 2011) –Tot està per fer-. Però no per a usdefruit propi, sinó per a fer-lo extensiu a la meva generació, que ja ens estem acostumant als comiats i als “a reveure!” que s’incrementen de manera exponencial. Als avions, trens i autobusos que porten els companys a esgarrapar alguna oportunitat a d’altres països, hi pugen amb ells llibres amb títols de crisi: Pa negre, Indigneu-vos!, Excuses per no pensar. De fet, bé podria ser que poc hem pensat en les idees, que no comporten desgravacions fiscals. En Garcia-Milà, que junt amb Marc Cercós va idear als 17 anys un “núvol” a Internet on penjar-hi els arxius i no patejar-se tot Olesa de Montserrat per a rescatar-los d’un PC, encoratja a creure-hi cegament en elles. A interrompre el nostre son i comoditat per a desvetllar-nos, i deixar constància de la idea en una llibreta -Enri, que la Moleskine se surt del pressupost-. A recrear-se en la idea, a aprofitar la crítica dels altres, …