Boris Johnson i la seva croada contra la BBC

El binomi mitjans de comunicació i poder al Regne Unit està passant per uns moments convulsos. Sobretot a partir de la proclamació del conservador Boris Johnson com el Primer Ministre que ha de fer efectiu el Brexit.

A principis d’aquest mes, el tory deixava fora de les rodes de premsa al número 10 de Downing Street a periodistes polítics de The Independent, The Mirror o el HuffPost, entre d’altres mitjans de comunicació britànics, seguint els passos del president nordamericà Donald Trump. I ara tornen encara amb més força els rumors que suposadament Johnson voldria desmantellar la BBC, el servei públic de ràdio, televisió i Internet del Regne Unit, amb gairebé cent anys d’història.

El cert és que l’actual no és el millor moment de la BBC. Malgrat ser una institució admirada arreu del món i marca insígnia del Regne Unit a l’alçada del five o’clock tea, últimament ha rebut per tots costats. I aquí més crítiques. Fins i tot, se l’ha acusada de “causar desconfiança pública” després de les eleccions del passat mes de desembre.

I què és el que es proposa Johnson? Ho intentaré resumir a continuació.

Simplement, a Boris Johnson li resulta incòmode la BBC. La primera evidència: durant la darrera campanya, ja va refusar passar per l’entrevista d’Andrew Neil, periodista estrella de la cadena, i la prova electoral d’enfrontar-s’hi com a candidat. Resulta que aquesta incisiva entrevista és tota una tradició al Regne Unit, tant com aquí el debat de Manual Campo Vidal. Els britànics, és clar, no s’ho van prendre bé. Tot i així, va guanyar.

Segona evidència i la definitiva: un dels consellers que més influència tenen en Johnson, Dominic Cummings, ha declarat públicament que la BBC és l’”enemic mortal” dels Conservadors, partit al que pertany Johnson. Ara, el nou moviment del Primer Ministre és canviar el model de finançament de la BBC cap a una subscripció tipus Netflix.

Fins ara, la BBC es financia amb un cànon anual: les famílies han de pagar 184 euros/any (62 euros/any si tens un aparell de televisió en blanc i negre, com més de 6.000 britànics en l’actualitat). Si intentes veure la BBC de forma clandestina –i això també s’aplica a ordinadors portàtils, tauletes i smartphones-, t’exposes a una multa de 1.200 euros. De fet, cinc persones van anar a la presó per no pagar la multa l’any 2018. Amb aquest cànon, els britànics paguen un mitjà de comunicació públic que pretèn oferir un punt de vista objectiu, que gaudeix de reconeixement internacional com a font d’informació acreditada.

Quin és el problema amb el finançament tipus subscripció i la despenalització del pagament del cànon anual? Que acaba repercutint en els ciutadans britànics. La quota de la subscripció serà més alta perquè menys persones estaran disposades a pagar. Això reduirà considerablement el pressupost públic per a la BBC, hi haurà retallades a la plantilla i els periodistes seran molt menys independents. Vaja, el que passa a casa nostra amb els nostres mitjans de comunicació.

Els britànics ja han engegat campanyes de recollides de signatures per evitar arribar al model de subscripció a la BBC. Podrà Boris Johnson silenciar (de nou) la veu d’Anglaterra?

6 lliçons apreses al Social Media Marketing Day 2020

El quart dilluns de gener se celebra el dia del Community Manager, que va sorgir de forma informal als Estats Units el 2010. La casualitat ha fet que s’ubiqui al calendari entre el dia del Periodista (24 de gener) i el de “San Publicito”, el dels publicitaris, l’últim divendres de gener. A Barcelona, el consultor Pedro Rojas (@seniormanager) va recollir el guant i el 2012 va organitzar el primer Social Media Marketing Day (#SMMDay), una jornada per a retre’ls homenatge i per a actualitzar-los amb noves tàctiques, estratègies i informació de valor. Tal és l’èxit del #SMMDay de Barcelona, que el 2020 ha arribat a la seva novena edició i ha aplegat més de 500 persones a l’auditori AXA aquest 25 de gener.

A hores d’ara, ja sabem tots que les xarxes socials no són una ciència exacta i que s’aprèn del prova i error. Però per treure’n el màxim profit, cal informar-se i estar al dia dels canvis d’algoritme i novetats. I aquestes són 6 noves tendències que ens emportem del #SMMDay:

1. Tik Tok podria ser el nou Pokémon Go
Segons Pedro Rojas, no cal que ens apresurem a obrir perfils a TikTok perquè no s’hi cou tant en aquesta xarxa social xinesa com ens han volgut fer creure. En realitat, l’èxit de TikTok està molt localitzat: el 72% dels seus usuaris són a l’Àsia i un 46% de tots es concentren a la Índia, tenint una molt poca penetració real a Occident. De fet, no arriben al 7% a l’Estat espanyol els qui s’han descarregat l’app. En l’àmbit publicitari, TikTok podria arribar a ser un nou bluf com l’app de Pokémon Go, amb un furor que va durar menys de tres mesos, i unes tarifes publicitàries a partir de 6.000 euros que només poden afrontar les multinacionals que tenen poc a perdre.

TikTok

2. La tendència oddly satisfying sembla que ha arribat per a quedar-se
Confirmat: sovint quan fem scroll a les xarxes socials, encara que no ho admetem, el nostre cervell està en una mena d’estat d’encefalograma pla. Això fa que ens quedem embadalits amb els vídeos oddly satisfying, exclusivament fets per crear-nos gustet cognitiu a partir del plaer visual i sonor. Sembla que en veurem molts aquest 2020.

Aquí un exemple d’una campanya recent d’ING:

3. El newsjacking a l’ordre del dia a les xarxes socials.
O el que és el mateix, aprofitar una notícia d’actualitat en boca de tothom per fer alguna acció a les xarxes socials que tingui sentit amb l’empresa o la marca. Aquí hi entra en joc l’enginy, la rapidesa i haver fet bé els deures construint bé la marca en totes les seves dimensions. Tots els meus respectes al Community Manager d’Infojobs, amb aquest tuit amb més de 16.000 interaccions socials, que ja ha fet més que Valverde. És un exemple de Ricard Aparicio, de l’agència Zingdo:


4. Cal seguir trencant els algoritmes
Instagram està amagant el número de “m’agrada” en les publicacions i, per això, ara cal que les nostres imatges i vídeos s’orientin a aconseguir que l’usuari ens dediqui el seu doble toc si volem guanyar visibilitat. Més o menys com hem anat fent fins ara, en aquest 2020 es tracta de seguir trencant els algoritmes: els d’Instagram, els de Google i també els de Youtube.

En aquesta línia, Mando Luissi ens va ensenyar aquesta espectacular campanya d’Audi, signada per Ogilvy, creada per a persuadir-nos en els 5 segons de gràcia que li donem als anuncis a Youtube:

5. Tots podem ser susceptibles de robatoris d’informació a Whatsapp
Selva Orejón, perit judicial i experta en gestió de crisis digitals i ciberseguretat, va instar a tot l’auditori a “activar la doble verificació a Whatsapp per evitar els robatoris d’informació”.

Segons l’experta, “tenim l’autoprotecció digital una mica descuidada”. A més informació personal publicada a la xarxa, més vulnerables som: més fàcil és usar-la, robar la identitat digital, accedir a les dades o cometre altres delictes. A la falta de control i coneixement dels usuaris, existeix certa incertesa provocada pels buits legals quant a regulació i legilació pel que fa a ciberatacs, hackejos i difusió de contingut personal.

6. I Instagram continua sent el rei de la xarxa
Ens passem 28 minuts de mitjana al dia tafanejant a Instagram. Per cert, segur que ho sabieu a hores d’ara, però pertany a Facebook, a l’igual que Whatsapp. Lluís Serra, autor del llibre “Històries d’un botiguer”, posava sobre la taula les xifres que corroboren la magnitud d’Instagram: a dia d’avui hi ha més de 1.000 milions de perfils a Instagram, 500 milions d’usuaris actius al dia, el 52% de les empreses utilitzen Instagram i el 80% dels usuaris segueixen almenys a una empresa. I un bonus track, amb Photoshop i una mica de paciència, podem “fabricar-nos” gifs corporatius perquè es puguin usar a les Stories d’Instagram. Acá les dejo un videotutorial.

I vosaltres: vau assistir al Social Media Marketing Day de Barcelona? Quines lliçons hi vau aprendre?

smmday1

El dia que la desinformació va explotar a Tarragona

De sobte, un, dos, tres, dotze missatges a Whatsapp. Són imatges mal enquadrades i captades per casualitat amb un mòbil des d’un edifici llunyà. Al fons, molt al fons, es pot apreciar una explosió al que sembla el Complex Petroquímic de Tarragona. Durant uns minuts, la meva família -que viu a Valls, a un quart d’hora del lloc dels fets- i jo ens intercanviem imatges i àudios que ens van arribant i tal com arriben, tornem a reenviar a d’altres interlocutors. Igual que nosaltres, l’app de Whatsapp de tot habitant del Camp de Tarragona devia estar plena d’incertesa i, perquè no dir-ho, de por per la manca d’informació.

Així, em disposo a entrar a Twitter, més que res per a trobar alguna font institucional que informi a temps real a les xarxes socials seguint el pla de comunicació de crisi del Plaseqta.

Però el que em trobo, a banda de tuits de ciutadans indignats dels municipis dels voltants (tal i com recull el Diari de Tarragona) perquè no han sonat les sirenes, és un vídeo de La Sexta amb una explosió en un indret que poc té a veure amb el Polígon Industrial de Tarragona. Una desena de tuits més publiquen les mateixes imatges de l’incendi, que podeu veure en el següent vídeo:

L’equip especialitzat en fast-checking (contrastació i verificació de fets, allò que feia que el periodisme fos periodisme i no aquest magma de fast food informatiu per a aconseguir clics) de Newtral es va afanyar a publicar un tema per explicar l’origen d’aquestes imatges. Tal i com asseguren, són de 2015, corresponen a una zona industrial de Taijin i van ser emeses per la BBC.

“Més espectaculars són les imatges, més fàcil és que s’arribin a viralitzar“, explicava Marta Montagut, professora dels Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili, a la Cadena SER Tarragona. “Existeix una crisi de legitimitat en el periodisme, les institucions i la política, i és per això que tenim més possibilitat de creure’ns aquest tipus de missatges que apel·len al sentiment de la por”, comenta Montagut en aquesta entrevista que val la pena escoltar sencera.

De fet, a l’entrevista, la professora Marta Montagut fa referència a la classificació de tipus de “fake news” que la UNESCO ha fet en la seva lluita contra les fake news (#FightFakeNews):

  • Mis-information (o “informació errònia”): es produeix quan es comparteix informació falsa, però sense intenció de causar cap mal.
  • Dis-information (o “desinformació”): es produeix quan es comparteix informació falta essent conscient que causarà algun dany.
  • Mal-information (o “mala informació”): es comparteix informació directament per a causar danys, elevant informació privada a l’esfera pública.

En el cas de l’explosió de Tarragona, estem davant d’un clar exemple de desinformació que algú va compartir per fer la bretolada de torn a Twitter.

Amb aquesta primera desinformació queda inaugurat el 2020, que tal i com apunta el periodista i antropòleg Miquel Pellicer en el seu blog, aquest serà l’any de la desinformació, en que “tu, jo i la veïna del cinquè serem potencials difusors de continguts maliciosos, ja que amb la nostra exaltació o la nostra indignació som polinitzadors de la desinformació”. Ho anirem seguint.

Lliçons apreses del 2019

Una ex-companya de feina ens va compartir l’any passat la recopilació d’aprenentages que Titonet fa anualment al seu blog. Em va semblar, si més no, interessant aquest exercici retrospectiu. Per això em vaig marcar a l’agenda posar-ho en pràctica per cloure aquest 2019 que ha acabat essent intens i farcit de reptes, però apassionant!

A continuació hi trobareu algunes idees que m’ha aportat el 2019, també les apps que he instal·lat al mòbil i que m’ajuden en el meu dia a dia -tant en l’àmbit professional (comunicació) com personal-, els llibres de ficció i no ficció que crec que val la pena recomanar-vos i que he tingut temps de llegir, i les activitats d’aprenentatge online i presencials, algunes encara en curs i d’altres ja finalitzades, centrades sobretot en la comunicació, el branding i les xarxes socials).

I el vostre 2019? Què no sabieu fer fa un any i a 31 de desembre sí?

Idees random

  • Cuida’t a tu mateix com a algú a qui tens la responsabilitat de cuidar (Jordan B. Peterson)
  • You are never too small to change the world. You are never too big to change your mind.
  • No es tu aptitud, sino tu actitud la que determina tu altitud.
  • Els nostres pares ens van donar l’oportunitat d’estudiar. En canvi, això servirà d’alguna cosa als nostres fills? Sí, però ara toca donar-los també eines perquè puguin fer contactes i construir-se el seu propi futur (de Clipsterbcn)
  • Tot i que hi ha moltes eines digitals per a planificar, les millors són analògiques: bolígraf i paper
  • Si no som transparents, estem perduts.
  • A vegades la nostra veritable vocació pot fer acte de presència en la nostra vida als 36 anys. I cal seguir-la.

Apps instal·lades (i que faig servir)

Per a la feina i estudiar

Per al dia a dia

Llibres llegits

Un dels meus reptes pel proper any és llegir més ficció, ja que aquest any he estat molt centrada en la no ficció. Però, per a mi, encara és un repte més gran intentar canviar el fet de consultar el mòbil en les estones mortes (transport públic en general, descansos…) i substituir-ho per una lectura de qualitat. S’accepten recomanacions!

No ficció

Ficció

Activitats d’aprenentatge

I què no sabia fer fa un any i ara sí?

  • Gravar i editar un vídeo amb un look&feel professional.
  • Parlar en francès i que m’entenguin (un petit peu).
  • Trobar espais d’autocura.
  • Instal·lar diversos dominis en un WordPress. El següent pas serà configurar el correu amb domini propi i fer que aquesta pàgina sigui multilingüe.
  • Entendre que l’important és intentar aportar valor a les altres persones. I això és el que a la llarga et fa feliç.

Espero poder-vos retrobar en aquest bloc al 2020. Que tingueu molt bona entrada d’any!

Els belgues miolen a Twitter

Ahir cap allà a quarts de dotze de la nit, Twitter es va començar a omplir de gats. De fet, no és res nou: segons un estudi d’aquells d’atribució dubtosa, a la xarxa cada dia es publiquen 3,8 milions de fotos de felins al món, més que selfies, cosa que no sé ben bé com interpretar. Però els fets d’ahir eren comunicativament molt interessants, ara que les xarxes socials s’han convertit en el nostre pa de cada dia.

Ciutadans belgues i turistes havien començat a tuïtejar al vespre sobre els moviments de la Policia prop de la Grand Palace de Brussel·les en una operació antiterrorista que té el país (i el món, què us he de dir) amb l’ai al cor. The Guardian va il·lustrar-ne el minut a minut. Per tal de no obstaculitzar la investigació i airejar el què s’està coent al país dels musclos amb patates fregides, la Policia i el ministre de Defensa belga van demanar que, si us plau, no difonessin imatges mitjançant de les xarxes socials.

https://twitter.com/svandeput/status/668520845720031232

Burletes de mena, els belgues van començar a respondre amb milers de ‘memes’ de gatets amb el hashtag #BrusselsLockdown

Vista la resposta massiva dels belgues, avui la Policia ha premiat els gatets de Twitter amb un gest de complicitat a les xarxes socials pel “servei” prestat ahir al país:

Tot plegat ens duu a reflexionar sobre el poder d’una convocatòria en xarxes socials, el (des)obeïment i la col·laboració ciutadana amb el poder, i com agafa una dimensió global en què tot el planeta respon davant la CATastrofe en temps real. Bon exemple el dels belgues, prenem-ne exemple!